Carta pobla de Balasc d'Alagó a Joan Garcés (by Lluís Ram de Viu, el baró d’Herbers)

S'enten que això és una part de la carta pobla, que Lluís el baró d'Herbers havia llegit i estudiat quan era més jove i que em va contar el juliol de l’any 1967

Dominus Blasco Alagonis dedit chartam populationis domino Joan Garcés, primo domino Herbers.

“Ego, Blasco Alagonis, per servitia quae credidiste domino Jacobo in occupationem Mallorcae et praesentim in occupationem regni Valentiae, quia fuisti unus ex stremissimis ducibus ad consecuendum has magnas victorias Hispaniae, gloriae regis nostri Jacobi, Christianismo et semetipso; cum potestate quae consensa est mihi a regi Jacobo, do et dono tibi praedium Herbés, expeditum et liberum cuanto nunc coercet et coercebit, ex Coelo ad gurgites”

 "Jo, Balasc d'Alagó, pels serveis que vas donar al senyor Jaume en la ocupació de Mallorca i en la ocupació del reine de València, perquè vas ser un dels més valents generals per a conseguir aquestes grnas victòries per a Hispania, per a la glòria del nosgtre rei Jaume, per alm cristianisme i per a tu mateix; amb la potestat que m'ha donar el reu Jaume, et dono la heretat d'Herbés, sense càregues i lliure en el que ara conté i contindrà, des del cel fins als abismes"

Vaig escriure una breu història en llatí d’Herbers el mes de juliol de 1967. Luís el baró d’Herbers vivia a Herbers en aquella época i a mi em donava classes particulars i em va ajudar a escriure aquesta història.

Jo encara recordo el , do et dono tibi praedium Herbés, expeditum et liberum cuanto nunc coercet et coercebit, ex Coelo que em degués repetir moltes vegades: suposo que de la resta de la carta  s’enrecordava de la idea i me la va dictar en castellà i jo la vaig traduir i ell la va supervisar i corregir; ell em va ajudar a escriure la història en llatí, excepte la del Sargar que la vaig treure del que m’explicave la gent del poble i ell em va corregir el llatí.

Tota la història la vaig escriure al castell,al salón, amb la seva ajuda i les seves explicacions que eren molt completes i després ell m’ajudava a fer un resum; si hagués tingut una grabadora, ara podria escriure   una història completa de la baronia

 Cabrera per Herbers

Lo coronel Rafael Ram de Viu, baró d'Herbers, com a cap de la revolta , proclama CarlesV a primers de novembre de 1833 contra la usurpadora del tron , Maria Cristina de Nàpols, la regenta

A finals de novembre de 1833, Cabrera intervé en la primera batalla amb els carlistes defensant Morella sota les ordres del Baró d'Herbers: perden la batalla i abandonen Morella

A principis de desembre de 1833 el baró es fet presoner prop de Calanda i executat

A principis de l'estiu de 1834 Cabrera es troba a Herbers amb Carnicer, el comandant de les forces carlines al Baix Aragó; en va sortir fugint perquè una columna governamental es dirigia cap allí

Lo 17 de març de 1835, a l'ermita de sant Cristòfol d'Herbers, Cabrera es va trobar amb tots els escamots que lluitaven per allí: els de Quílez, Torner, Añon, Pebre Roig i altres. Les forces sumaven un nombre de 240 infants i uns 30 cavalls

L'estiu de 1840 s'acaba la guerra quan Cabrera se'n va a França per Berga

L'11 de març de 1875, a París, Cabrera signa el tractat que acaba amb la guerra i reconeix Alfons XII: perquè hi inclou els furs del País Basc i Navarra i s'oblida dels de Catalunya, els Ports, la Franja on ell ha estat dominant durant 40 anys i que és la seva pàtria i on estan els seus orígens?

Sacaries

http://www.herbers.tk/