Quantes hores no vam jugar a les escaletes del pigró i pels voltants, a la sèquia i al riu!!!!!!!!!!!

Rogativa de la Tossa: dia de pluja contínua: pujada dels 12 valents a la Tossa, posada de les creus i les plegàries: dinar a l'ermita del Sargar; encontre a l'església (seguia plovent) i ; la pujada dels 12 valents a la Tossa i la posada de les creus i les plegàries ja apareixen;
Mireu la rogativa d'atres anys amb la història de la mateixa a
http://www.herbers.cat/

Les fotos de Toni i el Boixet, i els meus videos en youtube us ilustraran de com va anar la festa

on anireu trobant els meus videos: el del poble, el de la Tossa i el del riu: properament en surtirai un altre del poble; ja heu vist el meu primer video sobre el poble?

 El Campo Santo es troba dalt de la pallissa del Rosset i Marquija, a l'esquerra del camí dels fontanals, al principi de la Serreta (les properes vacances faré un reportatge de la Serreta, seu de la penya infantil dels nostres temps i font de molts de  records infantils) i abans d'arribar al pas entre roques del camí dels Fontanals.

Va ser el cementeri on es van enterrar els difunts  de les pestes de còlera del segle XIX  que van causar grans mortaldats, perquè eren molt contagiosos i no es podien enterrar al cementeri del poble.

A partir d'eixe fet, i fins ben entrat el segle XX, el dia de san Bernabé, l'11 de juny, s'anave en processó al Campo Santo, es resaven uns responsos i es benien els termes, com es fa a la Tossa i a totes les rogatives, com la de san Marc, la dels masos

Missió: Herbers Sant Antonades!

Per Andriy i Catalina 

Un bon dissabte, l’Andriy i jo ens vam ficar al cotxum, carregats d’emocions, contents de deixar la ciutat i amb ànsies de quilòmetres, de curves, precipicis i muntanyes, carreteres perdudes, voltors i porcs senglars, prats d’alta muntanya poblats d’aquells homenots silenciosos i extraterrestres que son les savines, els càdecs i les ginebres, en una paraula, ansiant arribar al mític Maestrat / Ports / Franja / Castelló !! Ansiant arribar a un punt en concret - l’al·lucinant poblet d’Herbers, amb la seva al·lucinant festa de focs i dimonis o boixets i la seva gent (que creix a petita gentarrada per aquestes dates), gent generosa i oberta.

I és que per segon any consecutiu, ens volíem apuntar a les festes de Sant Antoni del poble per flipar una mica, passar una mica de fred i calor, i per reveure la gent que havíem conegut l’any anterior. Quina no fou la nostra decepció quan, desprès de tant viatjar, arribem, que ja queia la tarda, per trobar la barraca cremada, mirant-nos sorneguera. Podeu creure que vam fer tot el viatge només per arribar un dia tard????!!!!!! Pero què idiotes!!! MERDA, ens vam dir. Ens vam mirar i ens vam començar a insultar i barallar com gats, com sol passar quan les coses no van exactament com havíem volgut...  Feia un fred de terror (no pel meu marit, que ve de Ucraïna, que és pràcticament com dir Sibèria, però per mi sí, que soc “fredaluga”) i ja queia la nit. El nostre futur immediat semblava FOSC...

Però no tot estava perdut! Evidentment, hi ha una bar al poble (HURAAA!!!), que forma part del Mesón, on sempre hi ha caliu i gent, i ens vam encaminar cap allà en busca d’una mica de calor humana, una mica de “compensació” per la nostra errata, a part d’un bon mos. Ens van rebre tant rebé! I el vi entrava be i començava a reparar els desànims, el menjar deliciós lliscava avall.

I de sobte, veig una cara coneguda, algú que havíem vist o conegut l’any passat! I de doble sobte, estem invitats a una taula del bar, a xerrar i riure i passar-ho be en companyia, i desprès a una mena de festa-sopar-“calmant-ada” a casa d’alguna bona gent. IN-CRE-IBLE!!!!!!!!!! Quina alegria! Res no estava perdut! Podríem compartir una bona estona amb una bona gent.  

Ja a casa d’aquella bona gent, érem milions, com podeu veure a les fotos. Hi havia caliu i bonhomia. Molta bonhomia. Es van succeir les etapes de preparació de l’àpat, el “morfi” en si, algun tipus de neteja, i finalment, la preparació del calmant, que era com una mena de bruixeria, una fórmula màgica, amb unes pautes molt marcades i uns rituals interessants, com ara la tassa que es passava de ma en ma perquè tothom begués i decidís si el beuratge havia arribat al seu punt. Com a colofó, hi va haver la ronda de cançons, amb el Vincent a la guitarra i tothom cantant. Vam passar una magnífica tarda, i vam dormir com troncs al cotxe aquella nit. (No us diré el que li passava a l’Andriy el pròxim matí, després de tant “calmant” i tant producte vinícol... jeje)..

Lo que ens impressiona d’aquest poble és que pots caure del cel o de la lluna, no importa, però tothom t’accepta i et parla i et dona la benvinguda. Fins i tot t’obren les portes de les seves cases. Perquè nosaltres sí que vam caure de la lluna de València! Cada any, tot el poble i la seva “diàspora” es reuneix i planifica, i junts, tots fan possible aquests esdeveniments comunitaris que ajunten a la gent i fan que tothom es senti be, com a part de la societat, d’una societat amistosa. Nosaltres no hem participat en tots aquests preparatius que es fan “darrera els bastidors”, però estem molt impressionats de tots els esforços que es fan. Us apreciem i us volem dir GRÀCIES PER TOT! Tornarem! Fins aviat!

primeres neus a Herbers el dia de Nadal des del pont de Bernat en un dia assolellat a l'hora del vermut en l'after-missa

1. L'equip de recerca de rama i plantà de la barraca va ser força nombròs; falta el remat final
2. El sopar mondonguer va estar molt apetitòs i ben rostit; el grup musical va animar el personal a ballar i saltar

 

 

       

                                                   

 

Gaudiu de les fotos de l'istiu 2006,

-de les excursions a herbeset i la tot terreny per la balma, forcall, xiva i les pintures rupestres de morella la vella 

-de les festes: el ball del poll, les disfresses i els dinars-sopars així com la inauguració de la carretera

Mireu les restes del cementiri medieval d'Herbers i el seu escut medieval a les esteles funeràries discoïdals (en forma de disc) medievals

L’estela era un monument funerari que normalment portava una creu grega de braços rectes. La creu, com a símbol, té els seus orígens en la prehistòria, però en aquest cas evoca, sens cap mena de dubte, la mort redemptora del Crist i és considerada, arreu, com el símbol inqüestionablement més distintiu de l’Església Cristiana.

La funció de les esteles funeràries era i és ben clara: senyalització de l'emplaçament d'una sepultura o de l'indret on s'ha produït la mort. També poden tenir una funció identificadora que la relaciona amb una persona, un ofici, un llinatge...

Avui, a les comarques dels països catalans, algunes resten en els antics fossars, altres es fan servir per decorar i delimitar cementiris coronant els murs de tanca, altres són encastades als murs de les esglésies i els campanars o fan de creu de terme.

A totes s'hi troba cisellada com a motiu principal i únic una creu grega, que es troba centrada respecte del que fóra l'eix de la peça. No porten ni textos referits al difunt ni cap epígraf que ens servís per a la datació de la peça. Podem considerar la seva exornació com a religiosa.

Podem considerer que les esteles funeràries es van utilitzar des del s. XIII fins al s. XIX

poseu nom als diferens arbres i plantes que apareixen

eixe és el meu recorregut matinal amb bicicleta i a peu: amunt i aball de 10:30 a 12; FA UNA FRESQUETA A LA SOMBRA!!!!!!!

les palometes tamé són d'eixes passejades; i les cabres; i les coves

a ke sentiu fresqueta mirant les fotos de l'avinguda dels Pins Grossos

mireu ké boniques són les palometes d'herbers (primera entrega) i 3 cabres caçades a l'atzar

mireu les primeres fotos de les meues vacances a Herbers

comença el concurs footogràfic

a vore si adivineu els personatges de la foto, el lloc, el moment, les circunstàncies

podeu escriure els vostres comentaris a daball de la foto en agregar comentario o bé escriure al foro les vostres opinions i suposicions

envieu-me fotos velles a l'adreça de hotmail

servei de censura: escriviu-me qualsevol problema de copyright, de privacitat, de moral, .......

espero les vostres opinions i comentaris

Mireu les fotos de la Tossa 2006 i envieu-me'n de vostres per a completar la visió de la festa

Les meves tenen diferents autors, han estat fetes sota l'ull de diferents assistents a la festa: jo no puc cantar i fer fotos, ni repicar i anar a la processó

Cal dir que va ser un dia molt agradable amb bona temperatura, bon vi per a acompanyar les rolletes i el minjar amagat en les fiambreres; que com se veu a les fotos era força típic: croquetes, conillet, truites i altres manjars amb els corresponents dolços de la terra

Va ser una tossa tranquila: com ens vam posar al solet i amb els efluvis del deu Baco la sobretaula es va allargar (alguna que altra mesdiada, també) i no va haver-hi temps per arrastrar-se; o es que la penya ja es va fent gran i les suspensions culars més dures?

La processó, com sempre, un éxit: van sortir tots els guions de l'església i va haver-hi molts cantadors del "oh vere Deus" i del "Pasquale"